AMFIBIS
Les poques espècies d'amfibis presents a Mallorca tenen poblacions importants a la Serra i una, el ferreret (Alytes muletensis), n'és endèmica. Va ser descobert l'any 1980.
Altres amfibis presents són el calàpet (Bufo viridis balearica) i el granot (Rana perezi).
ferreret801_copia.jpg


Ferreret
RÈPTILS

Destaquen la serp de garriga (Macroprotodon cucullatus) i la serp d'aigua (Natrix maura). La serp de garriga és petita ( fins a 60 cm.), de color variable, però amb una gola obscura molt patent i característica. Típica d’àrees obertes és ben escassa. La serp d’aigua és bastant comuna i és fàcil observar-ne als torrents i safareigs, ja que té un cicle vital molt lligat a l’aigua. Arriba als 90 cm. I mostra un contrastat disseny de les seves parts superiors en zig-zag. Aquesta coloració i el costum que te de bufar i aplanar el cap donant-li una forma triangular quan es veu en perill li confereixen l’aspecte d’un escurçó.



Serp d'aigua
Sargantana Balear

També hi ha dragons: dragó comú (Tarentola mauretanica) i el dragonet (Hemidactylus turcicus). La sargantana balear (Podarcis lilfordi) es troba als illots i és una espècie endèmica protegida.
PEIXOS
L'únic peix d'aigua dolça autòcton és l'anguila (Anguilla anguilla). La resta d'espècies d'aigua dolça són introduïdes.
MAMÍFERS
Pel que fa als mamífers, actualment hi viuen a la Serra, 12 espècies terrestres i diferents subespècies de rates-pinyades.
Entre els carnívors podem destacar el mart (Martes martes) i la geneta (Genetta genetta balearica). El mart és d’hàbits nocturns i forestals, es caracteritza pel seu pelatge llarg i sedós de color castany amb una taca característica de color taronja al pit. Petits rosegadors, rèptils, invertebrats i fruits formen la base de a seva alimentació. La geneta té una cos estilitzat, una llarga cua anellada i un pelatge amb taques negres que destaquen sobre un fons marró clar. La major part de la seva dieta inclou petits rosegadors, rèptils, invertebrats i fruits.
També hi ha rossegadors com la rata cellarda (Eliomys quercinus)i diversos ratolins, conills i llebres. La rata cellarda presenta una taca negra que cobreix els ulls li dóna un aspecte característic. Viu al bosc i la garriga, i la seva dieta és fonamentalment carnívora, sense menysprear els fruits i llavors disponibles. Crepuscular, entra en hibernació els mesos mes freds.
El mamífer més abundant és la cabra orada (Capra hircus).
Dels insectívors l'únic representant és l'eriçó (Atelerix algirus).
Hi ha 12 espècies de rata-pinyades que solen viure a coves i avencs. Són nocturnes i insectívores. Les més representatives són: la rata-pinyada de ferradura petita (Rinolophus hipposideros). El nom el ve del seu tret morfològic més característic, les excrescències nasals que mostra, conseqüència del seu sistema d’ecocolocació que implica la cavitat nasal com a òrgan ressonador. i la rata-pinyada comú (Pipistrellus pipistrellus).
El vellmarí (Monachus monachus) s'ha extingit.
AUS
Moltes de les espècies d'aus de Mallorca sols es troben presents a la Serra de Tramuntana, o tenen a aquest emplaçament muntanyós la seva localitat més important. Una de les zones més interessants de la Serra de Tamuntana des del punt de vista ornitològic es la que conformen els penyasegats, que representen un hàbitat preferent per la nidificació de les rapinyaires, com ara el falcó marí (Falco eleonorae) o l'àguila peixatera (Pandion halieaetus).
L'espècie més emblemàtica i fins i tot com simbol conservacionista de la serra, és el voltor negre (Aegypius monachus). A principis dels anys 80 la població va disminuir fins els 20 exemplars. Per aquest motiu, es va posar en marxa el Programa de Recuperació del Voltor Negre.
El falcó marí (Falco peregrinus) és una espècie cosmopolita que ocupa una gran varietat d'habitats, i a la serra està lligat als penyasegats. Es troba des de la Trapa fins a cala Figuera. La miloca, moixeta voltonera, arpellot o milana blanca (Neophron percnopterus), és molt escassa a la serra de Tramuntana. Tria encletxes i cavitatas dels penyals fer fer-hi el niu.
El falcó marí, d'Elionor o de la Reina és una espècie migrant endèmica de la Mediterrània. Arriba de Madagascar a la primavera i se'n torna a principis de tardor.
Fa cinquanta anys, la milana (Milvus milvus) era un rapinyaire freqüent a tota Mallorca, i els pagesos de certa edat el recorden perfectament. Sense dades actuals de quina és la seva població, l’any 1992 s’avaluà en només 20-25 parelles, i en aquests moments la xifra podria ser inferior. La seva àrea de distribució, que un temps degué ocupar tota Mallorca, se limita actualment a certes àrees de la Serra de Tramuntana.
La Baldritja balear (Puffinus mauretanicus) és una espècie en greu perill d’extinció, endèmica de les Illes Balears. Anomenada Baldritja a Mallorca i Menorca, i Virot a les Pitiüses. Al 2003 s’estimava que havia menys de 2.000 parelles.



Baldritja
Voltor negre
ARKive video - Osprey demonstrating amazing fishing skills
ARKive video - Eleonora's falcon - overview
Águila peixetera
Falcó marí