1. PERÍODES HISTÒRICS


1.1. DELS PRIMERS POBLADORS A LA CAIGUDA DE L'IMPERI ROMÀ

(5.000 AC - 454 DC)


A la Serra de Tramuntanas'han localitzat els restes humans més antics que es coneixen fins a la data a les illes Balears. A través d'ells i dels nombrosos jaciments que s'estenen al llarg de la serralada, es pot afirmar que la primera presència humana a la zona es va donar al voltant del 5000 a. C. En la major part del territori hi ha jaciments i restes arqueològiques d'aquesta època, sobretot en forma de coves i abrics rocosos que van servir de refugi als primers pobladors, entre els quals destaca la Cova de Muleta (Sóller). L'home d'aquests primers assentaments va basar la seva economia en la caça i la recol·lecció. La muntanya oferia un bon espai per a aquest tipus de vida nòmada, en disposar, a més de bons recursos naturals, de nombrosos abrics rocosos que podien ser utilitzats com a primers habitacles. Es creu que l'home va poder arribar a domesticar algun ramat d'un cabrum autòcton, el //Myotragus balearicus//, avui extingit.

Cap al 1700 a. C. comença l'anomenada Edat del Bronze, que a les Illes Balears es coneix com pretalaiòtic (1700-1350 aC). Es caracteritza per l'aparició d'un nou tipus de construcció, les navetes i per l'ús del bronze, emprat per fabricar eines i objectes de culte. En molts llocs de la Serra de Tramuntana s'ha confirmat l'existència de petits poblats (Bòquer, Es Brutell, Galatzó, Cals Reis, entre d'altres)

La cultura talaiòtica s'inicia a Mallorca fa uns 3000 anys, i entre el 900 i el 850 AC l'illa s'ompl dels anomenats talaiots, que substitueixen progressivament a les navetes.Bons exemples d'aquestes construccions es troben escampats per la Serra de Tramuntana, dels quals destaquen pel seu bon estat de conservació els de Coma-Sema (Bunyola), Son Ferrandell (Valldemossa) i Ses Casotes (Puigpunyent). A la Serra es calcula l'existència d'uns 60 o 70 poblats talaiòtics.
828463090856.jpg
Restes de l'interior d'un talaiot

També es conserven nombrosos santuaris, normalment situats prop dels poblats, en els que havien de realitzar diversos tipus de cerimònies (actes religiosos, sacrificis o rituals socials). Es coneixen, per exemple, els santuaris de Son Mas (Valldemossa), Almallutx (Escorca), Els Clapers (Formentor) o Es Fornets (Calvià). També predominen les localitzacions d'enterraments col·lectius, sobretot en coves o abrics rocosos, que amb anterioritat havien estat utilitzats com a habitatge, destacant Son Boronat (Calvià), la Cometa dels Morts (Escorca), La Punta (Pollença) o el Cementiri dels Moros (Capdellà). Posteriorment, els grecs i els fenicis van utilitzar les Balears com a base per al comerç amb la Península.


La conquesta de Mallorca per part de l'Imperi Romà, concretament de Quint Cecili Metel (any 123 a. C.), va tenir com a conseqüència la consolidació dels assentaments prehistòrics existents. Es probable que a la Serra es crearan noves villae, unitats bàsiques d'explotació agrícola dedicades principalment als productes bàsics de l'anomenada trilogia mediterrània (olivera, vinya i blat). Encara que és possible que es donàs el cultiu de l'olivera en aquella època, és destacable el fet que tant el vi com l'oli havien de ser importats des de la península, fet que sembla demostrar la seva poca importància. En qualsevol cas, les dues principals ciutats romanes de Mallorca (Palma i Pol·lentia) es van situar properes a la Serra, de la qual van obtenir recursos.
pont_romà.jpg
Pont romà de Pollença



1.2. ELS SEGLES OBSCURS I LA DOMINACIÓ MUSULMANA (454-1229)

El saqueig per part dels vàndals de l'illa de Mallorca (454) va suposar la fi de la dominació romana de l'illa i l'inici d'un llarg període en el qual poc o gens es coneix. Varen desaparèixer les dues ciutats romanes de l'illa i es va reduir notablement la població. Únicament es coneix, ja en el període preislàmic, l'ús dels castells de muntanya- posteriorment utilitzats per musulmans i catalans- com a centres del poder a l'època. Finalment, la conquesta musulmana l'any 903 va suposar l'inici d'un nou període cultural que sí que va tenir una conseqüència directa sobre el paisatge.
terrasses_Banyalbufar.jpg
Terrasses de Banyalbufar


Al llarg període islàmic (902-1229) els diferents territoris de la Serra de Tramuntana es divideixen en una forma de districtes o Jûz, que alhora inclouen unitats menors anomenades alqueries i rafals. Aquests districtes es caracteritzen per la seva estructura de base tribal, i per estar molt lligats a l'activitat ramadera. Encara que hi ha poques dades de l'època de dominació islàmica a l'illa, a la Serra de Tramuntana queden certs vestigis que denoten la importància de l'aprofitament de l'aigua i de la terra. Durant l'època musulmana s'inicia el cultiu de l'olivera, especialment a les muntanyes, amb la construcció dels primers marges i certs elements constructius auxiliars d'abastament, control i regulació hídrica (aljubs, sèquies, sínies, basses i pous), impulsats pel avanç del regadiu.

La conquesta cristiano-catalana a l'any 1229 va provocar que molts musulmans indígenes es refugiassin precisament en les muntanyes de la Serra de Tramuntana, sobretot en la seva part central, a prop del Puig Major. Els sarraïns, segons les cròniques, van oferir durant uns anys certa resistència als nous invasors.



1.3. LA CONQUESTA CATALANA I L'ÈPOCA MODERNA

Una vegada realitzada la conquesta per part del rei Jaume I, les terres de la Serra es van repartir entre els que van participar en la invasió i presa de l'illa de Mallorca. El rei, els seus cavallers i l'Església van repartir els antics districtes musulmans i van iniciar noves formes d'organització territorial i social. La situació fronterera de l'illa amb el món musulmà va obligar als habitants cristians a establir una xarxa de fortificacions en forma de torres de guaita, talaies i castells al llarg de la cadena muntanyosa. Es consoliden així algunes de les fortificacions més importants de l'illa: el castell de Rei(Pollença) i el Castell d'Alaró, que són excel·lents mostres d'obra gòtica i de castells de muntanya. Aquests punts de defensa ja existien en època romana, i els musulmans els havien convertit en importants fortaleses.
Altres fortificacions medievals van existir a la Serra, tot i que avui estan en ruïnes i tot just queden rastres, com és el cas per exemple del Castell del Teix, de l'any 1309, conegut com "les casetes del rei Sanxo". Els castells van servir després als partidaris del rei Jaume III de Mallorca per a defensar-se de la invasió de l'illa per part de Pere IV d'Aragó, i que va suposar la reintegració del regne independent insular (1271-1343) a la confederació catalano-aragonesa.
castell_alaró.jpg
Castell d'Alaró
En conjunt, l'arribada dels catalans va suposar per a l'illa la seva entrada en el sistema social, econòmic i cultural de l'Europa cristiana. A la Serra de Tramuntana es van establir grans propietats administrades per la noblesa o el clergat, en les quals es va imposar un sistema d'organització social i econòmic de tipus feudal. El santuari religiós de Lluc es va erigir poc després de la conquesta cristiana, i avui continua sent un lloc de devoció i pelegrinatge de la comunitat cristiana de Mallorca, i un símbol religiós i cívic i cultural de la societat mallorquina.


El canvi del sistema agrícola musulmà, de petites tribus organitzades al voltant d'un sistema de regadiu, a un sistema feudal suposa un canvi important en la transformació paisatgística de la Serra. La creixent puixança comercial de la capital de l'illa (Ciutat de Mallorca, l'actual Palma) comporta un increment de la pressió sobre la resta del territori que es du a terme a través de les possessions, els propietaris de les quals resideixen a la ciutat i decideixen els cultius en funció del rendiment comercial. Aquest fet es tradueix, per una banda, en l'avanç del conreu del blat, que era molt minoritari per als musulmans però que esdevé estratègic per a la nova cultura cristiana. I, per altra banda, l'extraordinària aptitud de les vessants de la Serra per acollir el cultiu de l'olivera afavoreixen un increment molt important de la roturació de boscos. El seu producte, l'oli, comença a ser exportat massivament.

La possessió ha estat històricament la peça clau de l'economia de la part agrícola i ramadera tradicional de l'illa. Algunes possessions presenten un caire fortificat, com la de Son Marroig ( Deià). Altres constitueixen autèntics palaus barrocs, com Alfàbia (Bunyola) o la Granja (Esporles), o bé neoclàssics, com Raixa (Bunyola).

Paral·lelament, és en l'època moderna a la qual s'estableix un sistema organitzat i coordinat per defensar l'illa dels atacs pirates, que va dividir l'illa en tres parts: la muntanya, el pla i l'anomenada marina. En base a aquest sistema alguns pobles de la Serra de Tramuntana o propers a ella havien d’ajudar als pobles més costaners. Per exemple, les localitats de Santa Maria, Bunyola o Alaró havien d'anar en ajuda de Sóller en cas d'una incursió pirata.

En els segles XVI i XVII, especialment durant el regnat de Felip II (1558-1598), Mallorca va estar constantment assetjada pels atacs corsaris, dirigits en general per l'imperi turc, a fi de debilitar a la monarquia hispànica a la mar Mediterrània. Les poblacions de la Serra estaven més aïllades i tenien més dificultats per aconseguir reforços en cas de necessitat. Alguns atacs van ser devastadors, com els que es van donar a Banyalbufar i Estellencsl'any 1546. Els habitants de Pollença, comandats per Joan Mas Cifre, varen vèncer en una coneguda batalla al temible pirata Dragut l'any 1550, mentre que hi va haver saquejos importants a Alcúdia (1551), Valldemossa (1552) i Andratx (1553).

1.4. SEGLES XIX I XX


La Serra de Tramuntana, tal com venia succeint durant l'Edat Moderna, va seguir comptant en l'època contemporània amb una societat essencialment agrària. Les grans propietats, en mans de l'aristocràcia, es van mantenir intactes fins a finals del XIX. Seguien dominant dels cultius tradicionals, és a dir els cereals al pla i l'olivera a la muntanya. Al mateix temps es va produir una expansió de cultius preexistents, encara que en certa manera minoritaris (ametller, garrover, figuera, cítrics i vinya entre altres), però que després van adquirir importància amb la intensificació del comerç amb Amèrica.

Al segle XIX es varen donar a conèixer els paisatges i elements tradicionals de la muntanya mallorquina, gràcies a la presència de nombrosos viatgers romàntics que van arribar a l'illa, atrets per la bellesa i preservació dels seus valors paisatgístics i culturals. D'entre tots aquests viatgers sobresurt la figura de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria. Va arribar a Mallorca per primera vegada el 1867 i poc després va fixar la seva residència entre les localitats de Deià i Valldemossa, adquirint una desena de finques com les de Son Marroig, Miramar, Son Moragues i s'Estaca, bona part d'elles amb vistes excepcionals a la mar Mediterrània. El personatge va escriure més de cinquanta llibres, entre els quals destaca Les Balears, obra de diversos volums en què descriu els usos, costums i paisatges de l'arxipèlag balear.La Serra de Tramuntana també va acollir a altres viatgers, artistes i naturalistes, com Isidoro Antillon, George Sand, Frederic Chopin o Santiago Rusiñol, entre molts altres.
arxiduc_lluís_salvador.jpg

El segle XX ha estat el del canvi social, econòmic i territorial a Mallorca, com també a la Serra de Tramuntana, encara que en aquest cas els efectes de la transformació no s'han deixat notar amb tanta evidència com a la resta de l'illa. El turisme es va fer present a principis de segle, i, de fet, la muntanya va ser una de les principals destinacions dels primers turistes. Aleshores es va crear el Foment de Turisme de Mallorca (1905), que va organitzar excursions per llocs com Lluc, el torrent de Pareis o Galatzó.

A partir de l'any 1960 irromp bruscament el turisme de masses, de manera que el sector primari (agricultura i ramaderia) va reduir la seva importància, al contrari que el sector terciari (serveis). Tot i així, les localitats de la Serra, allunyades del mar i de les platges, es varen mantenir necessàriament apartades del fenomen turístic, cosa que va suposar que no canviàs gaire la imatge física de la Serra, en general molt preservada, encara que hi ha hagut un creixement dels usos residencials i recreatius.

2. ACTIVITATS


2.1. Fes clic en el següent link: ITINERARIS HISTÒRICS. Com podràs observar, hi ha moltíssims itineraris per tot Mallorca. Has de triar-ne un per cadascú dels quatre períodes històrics que hem destacat a l'apartat anterior. Recorda que els recorreguts que trïis han de situar-se a la Serra de Tramuntana.

2.2. Fes clic en el següent link: MOTS ENCREUATS
Com hauràs vist, el que hi ha és un mot encreuat amb preguntes sobre la Serra. Ànim i a veure si aconsegueixes una bona puntuació!

2.3.Fes clic en el següent link: SOPA DE LLETRES
Sort!

2.4. Un altre link per fer una... SOPA DE LLETRES 2