Les cases de neu

Les precipitacions en forma de neu són poc freqüents a la major part del territori balear, tret de la Serra de Tramuntana de Mallorca, on amb una periodicitat gairebé anual s’hi sol dipositar, sobre els cims més elevats, una capa d’aquest blanc element d’una gruixa molt variable. Aquest fenomen, fins la segona dècada del segle XX, va donar lloc a una activitat que va esdevenir tradicional i d’important repercussió econòmica, consistent en la recollida i posterior comercialització de la neu. Una activitat, d’altra banda, que sembla tenia l’origen a l’època de la dominació musulmana de l’illa quan ja eren preuats els usos gastronòmics i medicinals de la neu. No és d’estranyar, per tant, que ja des d’antic la toponímia fixàs repetidament aquelles construccions destinades a l’arreplega i emmagatzematge de la neu fins a donar lloc a vertaders genèrics toponímics com el de Casa de Neu o Casa de sa Neu que designava la instal· lació formada per una cavitat destinada a emmagatzemar-hi la neu o gel natural i una casa o porxo per a refugi dels nevaters. Es tracta de la denominació que rebia conjuntament tota la infraestructura muntada entorn a l'explotació i que estava formada bàsicament pel pou o pous on s'hi dipositava la neu i el porxo dels nevaters, refugi pels treballadors. Aquesta tipologia apareix amb relativa abundància i és denominada mitjançant algunes variants com les de Casa de la Neu, Cases de sa Neu, Caseta de sa Neu i Casetes de sa Neu. Per diferenciar-les entre si, sovint poden anar acompanyades d’un determinant referit a la propietat o al fet geogràfic on es localitzen: Casa de Neu de Fartàritx, Casa de Neu de ses Figueroles, Casa de Neu des Puig Tomir, Cases de Neu d’en Galileu...
La cavitat o dipòsit destinada a emmagatzemar-hi la neu pot rebre la denominació específica de Clot de neu o Clot de sa neu i Pou de Neu.Les cases de neu es troben majoritàriament situades sobre els 1.000 metres d’altitud, tot i que n’hi ha per davall aquesta cota, tal és el cas de la casa de neu de ses Figueroles, dins el terme de Selva, situada tan sols a 615 metres d’altitud. Les cases de neu, a més del dipòsit, també comptaven amb altres elements per facilitar la tasca dels nevaters i els traginers o transportistes: el porxo o construcció d’aixopluc on hi romanien els treballadors per espai de vuit o quinze dies en què es desenvolupava la seva activitat; el camí, generalment de ferradura, que permetia l’accés a les instal· lacions; i els marges que s’aixecaven a les proximitats del pou per tal de facilitar la retenció de la neu.L’estructura de les cases de neu és molt semblant a tots els exemplars que trobam a la Serra. Predomina la planta el· líptica, tot i haver-n’hi alguna de circular (casa de neu dels Cartoixos) i de rectangular (casa de neu de Galilea i casa de neu de Coma-sema). Altres elements constructius de la casa de neu són el portal que permet l’accés a l’interior del dipòsit, tant per pitjar la neu quan s’hi arreplega, com per treure-la a l’estiu; i les bombarderes, finestrons laterals per on es tirava la neu amb pales cap a l’interior. També és destacable la coberta que tapava el dipòsit i protegia la neu, majoritàriament de dos aiguavessos, feta de teules o de càrritx, encara que en trobam alguna amb un sol aiguavés (segona casa de neu de la coma de n’Arbona), i amb coberta de volta (casa de neu de Fartàritx). El dipòsit era excavat, totalment o en part, i les parets folrades mitjançant la tècnica de la pedra en sec, tot i que a vegades el folrament era d’argamassa (casa de neu dels Cartoixos).
Els usos tradicionals de la neu han estat bàsicament els gastronòmics i els medicinals. Entre els primers cal assenyalar la fabricació de gelats (com els del famós comerç de Ciutat de can Joan de s’Aigo que hi tenen l’origen), orxates i derivats. Cal recordar aquí que aquesta indústria es va perllongar fins a la segona dècada del segle XX quan aparegueren les primeres geleres industrials de l’illa, i més concretament, la fàbrica del gel d’Inca, que va suposar la fi d’aquesta explotació secular. Però molt abans ja s’havien perdut els usos medicinals de la neu i del gel que durant segles havien estat considerats bàsics per les autoritats de l’illa que, any rere any, es preocupaven de garantir la producció i el subministre de neu de la Ciutat de Mallorca. De fet, la neu era usada tant per fer baixar la febra com per aturar hemorràgies, guarir cremades i, fins i tot, com a estimulant.Pertanyen al Govern de les Illes Balears les cases de neu de Son Moragues (Son Moragues, Valldemossa), del Prat (Tossals Verds, Escorca), des Tomir (Binifaldó, Escorca) i de ses Figueroles (ses Figueroles, Selva). Del Consell de Mallorca són les cases de neu de s’Avenc, de s’Avenc del Colomer, la casa de neu Rodona d’en Rubí, la casa de neu Gran de la Mola, de Son Lluc, de Son Massip i d’en Galileu, totes elles al terme d’Escorca.
En general, l’estat de conservació en què es troben és molt dolent. Amb quasi un segle d’abandonament, res queda de les cobertes tant dels dipòsits com dels porxos. A més a més, molt sovint les parets de totes les construccions presenten greus desperfectes, amb enderrocs i esbaldrecs que, de continuar, acceleraran la seva total desaparició. No és tampoc estranya la presència vegetal que envaeix aquestes construccions i ajuda al seu deteriorament. L’escassa consciència del valor etnològic d’aquestes construccions entre la població ha contribuït també a la degradació de moltes d’elles. Només una actuació ràpida i decidida podrà salvar d’un oblit imperdonable aquest curiós i valuós patrimoni. Només la casa de neu de Fartàritx, dita també del Pujol, és l’única que conserva la coberta i presenta, en conjunt, un bon estat de conservació.

casaneu.png
Dibuix d’interior de pou de neu ( Les cases de neu de Mallorca d’Antoni Gorrias).


Clica damunt la imatge per saber més coses
o damunt els enllaços






























.